Com tractar la lumbàlgia

Un nou enfoc mèdic per reduir el dolor localitzat
21 de març de 2018
Mostrar tot

Com tractar la lumbàlgia

La lumbàlgia o dolor a la part inferior de l'esquena és una de les afeccions més comunes que es troben en la pràctica clínica diària. Cal recordar que la zona inferior de l'esquena, inclosa la part glútia, està composta per una estructura complexa formada pels discos intervertebrals, nuclis gelatinosos, arrels nervioses que passen pels glutis i innerven les cames i els peus i, sobretot, tendons, músculs, fàscies i altres parts toves. Malgrat que aquest tipus de patologia és molt comuna, la clínica que pot donar és molt variada, així com la limitació al moviment que pot crear.

Atesa precisament, a aquesta diversitat de símptomes que pot provocar, l'exploració per determinar-ne la causa és un pas previ fonamental.

Causes més comunes de lumbàlgia

Una de les causes més comunes de la lumbàlgia aguda és la distensió que pot donar-se d'algun lligament o múscul de l'esquena. Pot desencadenar-se aixecant algun objecte pesant o simplement realitzant algun gest que pot ser d'alló més habitual. El dolor que es produeix a continuació pot ser lleu o fins i tot tan sever que limiti la deambulació. En alguns casos es troba un espasme o contracció de tota la musculatura de la part inferior de l'esquena acompanyada d'un intens dolor en repòs.

Dins de les lumbàlgies cròniques més freqüents es troba el dolor en les insercions tendinoses de les crestes ilíaques. És un mal de diverses setmanes o mesos d'evolució principalment en persones d'edat en forma de cinturó i que responen molt poc als tractaments farmacològics generals. Això és perqué els fàrmacs es distribueixen a través de la sang i, desgraciadament, els tendons, fàscies, lligaments i articulacions són estructures que amb prou feines tenen circulació, raó per la qual gairebé no hi arriba el tractament farmacològic. Aquest tipus de patologia la pateix bona part de la població adulta, que no troba el remei per fer desaparèixer el dolor.

Dolor lumbar localitzat per sota de les crestes ilíaques

En una gran proporció de pacients, el dolor se centra en el múscul piramidal o piriforme. El múscul piramidal és un múscul profund i petit que es localitza per sota del gluti, a la zona mitjana de la cara anterior del sacre i surt de la pelvis pel forat sacrociàtic més gran. Quan està afectat, la molèstia es troba a la zona de la natja, i es pot estendre per la cara posterior de la cuixa donar lloc, en ocasions, a formigueig o esponjament, o dolor punxant. Aquesta afecció també se s'anomena fals dolor ciàtic per l'atrapament dels nervis que discorren al seu voltant i la simptomatologia del dolor que irradia a la part posterior de la cama. S'ha de recordar que qualsevol contractura de la musculatura profunda de les natges pot crear una compressió a la xarxa nerviosa i vascular. Aquesta síndrome compartimental pot crear un mal reflex en zones inferiors de les cames seguint el recorregut del nervi ciàtic.

Finalment, hi ha els dolors situats a la zona de les articulacions vertebrals deguts a discopaties (hèrnies, desplaçaments del disc, artrosi) que poden crear un atrapament dels nervis adjacents i/o compressió medul·lar.

S'ha de tenir molta cura amb el diagnòstic en aquest tipus de patologia, ja que actualment s'estan diagnosticant moltes causes de dolor lumbociàtic d'origen vertebral que no ho són. El problema és que es realitza directament el diagnòstic per la imatge (principalment ressonàncies o electromiografia) sense realitzar una exploració adequada del pacient. En la majoria de ressonàncies, realitzades a pacients d'una certa edat sempre es troba alguna hèrnia o desplaçament del disc o artrosi vertebral, però no és freqüent trobar compressió medul·lar, motiu pel qual el diagnòstic de dolor lumbar d'origen vertebral no ha de ser realitzat només a costa de les ressonàncies, sinó també per l'exploració detallada al pacient. Sempre cal conèixer si juntament amb el dolor hi ha altres símptomes (febre, pèrdua de pes, pèrdua de força a les cames, incontinència intenstinal o vesical, dolors abdominals forts), ja que hi ha diferents tipus de patologies greus que han de descartar (neoplàsies, fractures, vasculopaties) i poden donar una simptomatologia semblant a les lumbàlgies comunes.

Els tractaments

Hi ha una bateria de tractaments que es poden utilitzar (antiinflamatoris, mobilitzacions, fred i calor, tractaments locals), però el seu ús dependrà del diagnòstic realitzat anteriorment, en què l'exploració ha d'ocupar un lloc fonamental. Cal destacar que els tractaments localitzats tenen un paper principal, i entre aquests, els tractaments antiinflamatoris en suspensió, els factors de creixement (PRP) i fins i tot els anestèsics locals per al diagnòstic precís del lloc de l'afecció. Finalment, i encara que sigui molt reiteratiu, s'ha de recordar que en les lumbàlgies el diagnòstic per l'exploració és fonamental abans de realitzar qualsevol programa de tractament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *