La lumbàlgia o dolor a la part inferior de l’esquena, és una de les afeccions més comunes que es troba a la pràctica clínica diària. És necessari recordar que la zona inferior de l’esquena, la part glutea inclosa, està composada per una estructura complexa formada pels discos intervertebrals, nuclis gelatinosos i les arrels nervioses que passen pels glutis i innerven a les cames i els peus i, sobretot, els tendons, els músculs i les fascies. Tot i que aquest tipus de patologia és molt comú, el diagnòstic que en pot derivar és molt variat així com la limitació al moviment que pot crear. Degut precisament a aquesta diversitat de símptomes, l’exploració per determinar la causa, és un acte previ fonamental.

Quines són les causes més corrents de la lumbalgia?

Una de les causes més comuns de la lumbalgia aguda és la distenció que pot haver en algun lligament o múscul de l’esquena. Aquesta distenció pot desencadenar-se a l’aixecar algun objecte pesat o simplement al realitzar algun gest d’allò més habitual. El dolor que es pot produir a partir d’aquest problema pot ser des de lleu fins tan sever que limiti la mobilitat. En alguns casos, es troba un espasme o contracció muscular de tota la musculatura a la part inferior de l’esquena acompanyat per un intens dolor, inclús en repòs.

Durant les lumbàlgies cròniques més freqüents, es trobar el dolor a les insercions tendinoses de les crestes ilíaques. És un dolor de diverses setmanes o mesos d’evolució principalment en persones que responen molt poc als tractaments farmacològics generals. Això és degut a que els fàrmacs es distribueixen a través de la sang i, desgraciadament, els tendons, les fascies, els lligaments i les articulacions són estructures que gairebé no tenen circulació, raó per la qual no arriba el tractament farmacològic. Aquest tipus de patologia la sofreix una immensa població adulta que no troba el remei per fer desaparèixer el dolor.

Dolor lumbar localitzat sota les crestes ilíaques.

En una gran proporció de pacients, el dolor se centra localitzat en el múscul piramidal o periforme. El múscul piramidal és un múscul profund i petit que es localitza sota el glutis, a la zona mitja de la cara anterior del sacre i surt de la pelvis pel forat sacre-ciàtic major. Quan està afectat, la molèstia es troba en la zona de la natja i pot extendre’s per la cara posterior del múscul, donant lloc a un formigeig o dolor punxant. Aquesta afecció també se l’anomena fals dolor ciàtic per l’atrapament dels nervis que discorren al seu voltant i la sintomatologia del dolor que irradia a la part posterior de la cama.

Hem de recordar que qualsevol contractura de la musculatura profunda de les natges pot crear una compressió a nivell de xarxa nerviosa i vascular. Aquest síndrome compartimental pot crear un dolor reflexe en les zones inferiors de les cames, seguint el recorregut del nervi ciàtic.

Finalment, existeixen els dolors situats a la zona de les articulacions vertebrals, provocats per discopaties com hernies, desplaçaments de disc, artrosis... i que poden crear un atrapament dels nervis adjacents i /o compressió medul·lar. S’ha de tenir molt de compte amb el diagnòstic amb aquest tipus de patologia, ja que actualment s’estan diagnosticant moltes causes de dolor lumbo-ciàtic d’origen vertebral que no ho són. El problema és que es realitza directament el diagnòstic a travès d’una imatge (principalment ressonàncies o electromiografies) sense realitzar una exploració adequada del pacient. La majoria de ressonàncies realitzades a pacients d’una certa edat, sempre es troba alguna hernia o desplaçament de disc o artrosi vertebral, però no és freqüent trobar compressió medul·lar. És per això que el diagnòstic de dolor lumbar d’origen vertebral no ha de ser realitzat només a partir de les ressonàncies, sinò que l’exploració detallada del pacient és essencial.

A més, sempre és necessari conèixer si juntament amb el dolor existen altres símptomes com febre, pèrdua de pes i de força a les cames, incontinència intestinal o vesical, dolors abdominals forts... ja que existeixen diferents tipus de patologies greus, com neoplasies, fractures, vasculopaties... que s’han de descartar i que solen provocar una sintomatologia semblant a les lumbalgies comuns.

Quins són els tractaments?

Hi ha una gran varietat de tractaments que es poden utilitzar, però tot dependrà del diagnòstic realitzat anteriorment on l’exploració inicial ha d’ocupar un lloc fonamental. És important destacar que els tractaments localitzats han de desenvolupar un paper principal i, entre ells, els tractaments antiinflamatoris en suspensió, els factors de creixement i inclús els anestèsics locals per a un diagnòstic precís del lloc de l’afecció.

Per últim i tot i que sigui molt reiteratiu, cal recordar que en les lumbàlgies, el diagnòstic en l’exploració del pacient és fonamental abans de realitzar qualsevol programa de tractament.

Dr. Jordi Ibáñez (Responsable de la Unitat del dolor de la Clínica Planas)