La hipòxia es descriu com la disminució del nombre de molècules d’oxigen disponibles per al funcionament cel·lular de l’organisme. Aquesta condició, el l’àrea mèdica, està reconeguda com una anomalia, ja que moltes de les patologies més freqüents i dramàtiques que patim es deuen a la falta d’oxigenació, causada bé per l’oclusió o estretament d’un vas sanguini o bé per un problema de captació de l’oxigen a nivell pulmonar.

La hipòxia induïda per patologia:

• Per falta de flux vascular
• Per reducció de la pressió parcial de O2
• Per parades respiratòries (SAOS)

Precondicionament hipòxic:

• Aclimatació o entrenament de l’organisme en un mitjà reduït en O2

Mentre la hipòxia en l’organisme és una condició patològica com a resultat de problemes respiratoris o disminució del flux circulatori, l’entrenament a la hipòxia o precondicionament hipòxic és una nova concepció que s’està utilitzant des de fa uns anys en l’àmbit esportiu i en diferents àrees de la medicina.

El precondicionament hipòxic o entrenament en hipòxia en l’esport

L’antiga URSS, fou la primera que va utilitzar per als seus atletes l’entrenament amb un mitjà amb disminució d’oxigen. Els individus entrenats en unes condicions hipòxies milloraven el sistema cardiovascular i el transport d’oxigen als teixits i, per tant, arribaven a una major condició física en esports de resistència. Aquesta tecnologia no es va donar a conèixer fins que la URSS va desaparèixer i van començar a emigrar cap a altres països tots els metges, biòlegs i entrenadors que utilitzaven aquest tipus d’entrenament. Avui en dia, són molts els esportistes que utilitzen aquesta tecnologia per millorar la seva condició física o per realitzar una adaptació més efectiva a l’altitud. És necessari conèixer que existeixen dos tipus diferents d’entrenament hipòxic: el mètode continu (càmeres hipobàriques...) i el mètode intermitent, el qual consisteix en estar uns minuts en hipòxia i després, uns minuts respirant aire normal o enriquit amb oxigen.

El precondicionament hipòxic en l’àmbit mèdic

En una situació de disminució de la concentració d’oxigen, l’organisme es defensa secretant uns complexos proteics anomenats HIF (Hypoxia Inducible Factors), que són factors de transcripció que mobilitzen més de 200 gens creant una resposta adaptativa. Aquesta resposta produirà un conjunt d’efectes en l’organisme relacionats amb els canvis de concentració d’oxigen en l’entorn cel·lular.

Text de hipòxia (Test de Stage’s)

Abans d’iniciar una sessió d’hipòxia, és necessari realitzar una test per:

1. Confirmar que no existeixen alteracions en l’ona ST del electrocardiograma (marcador d’isquèmia coronària) durant l’exposició hipòxia, és a dir, que no hi hagi cap tipus de risc cardíac.
2. Conèixer el tipus de resposta a la hipòxia de cada pacients (es coneixen tres respostes diferenciades dins de la població general).
3. A partir de la resposta hipòxia, es crea el programa de condicionament hipòxic per a cada pacient.

Dins els estudis que els autors han realitzat, l’aplicació de la hipòxia abans de l’extracció de sang és essencial per a l’obtenció d’un plasma més ric en factors de creixement i en cèl·lules mare progenitores, ja que existeix una mobilització en el sistema circulatori quan es realitza l’exposició hipòxia en unes condicions determinades. Aquest plasma enriquit té un poder regenerador molt major que la utilització dels PRPGF (factors de creixement de les plaquetes) que s’està utilitzant habitualment.

Una altra aplicació de la hipòxia que ha de canviar el futur és el de la rehabilitació múscul-esquelètica per al tractament de les lesions, ja que reduirà el temps de cura d’aquestes lesions sense augmentar el temps que el pacient haurà de dedicar a les sessions de rehabilitació clàssiques.

Vine a Centres Kirma per a descobrir aquesta tècnica innovadora per a la millora del teu benestar.