El dolor dificulta el dia a dia de les persones que ho pateixen i minva la qualitat de vida, ja que la persona que ho pateix veu condicionada la seva activitat en tots els àmbits: personal, social i professional.
La clau d'aquest tractament es basa en la localització exacta del dolor, és a dir, les zones "gatillos de dolor" que acostumen a ser zones de contractura o inflamació siguin tendinoses, musculars, lligamentoses o lumbàlgies i/o dolors articulars residents amb els tractaments habituals.
El Dr. Jordi Ibáñez, responsable del Programa de Millora de la Salut i la supervivència de Clínica Planas, apunta la importància de l’exploració i la confirmació dels punts exactes desencadenants del dolor utilitzant com indicador un anestèsic local que haurà de fer que el dolor desaparegui.
Una vegada es confirmen els punts exactes del dolor, es realitzarà el tractament adequat en el lloc segons la patologia que presenti, o bé antiinflamatòria o regenerativa.
El dolor es tracta majoritàriament amb antiinflamatoris o antiàlgics que s'administren per via oral i en algunes ocasions s'injecta. Quan el dolor té un origen general o en teixits ben irrigats habitualment aquest tipus de teràpia és efectiva, ja que els productes administrats es difonen principalment a través de la sang. El problema sorgeix quan el dolor es localitza en una zona poc vascularitzada on existeix un baix flux sanguini; els productes administrats per altres vies que no siguin locals, es tornen ineficaços, ja que no aconsegueixen la zona desencadenant del dolor i/o inflamació. A la pràctica mèdica existeixen multituds de pacients que es veuen afectats per un dolor resistent que no ha cedit amb les teràpies convencionals i que les condiciona i inclús limita el seu estil de vida habitual.
La majoria dels dolors lumbars no provenen d'una comprensió medul·lar sinó d'un problema muscular-tediós de la musculatura profunda de la zona glútia que pot donar inclús atrapaments nerviosos amb afectació més llunyana de la simptomatologia de dolor o parestèsies.
Amb experiència en l'exploració, s'aconsegueix detectar la zona d'inflamació, dolor i atrapament nerviós; es pot posar fi a aquesta patologia tant limitant amb el tractament local. El diagnòstic per la imatge ha de ser complementària a l'exploració, ja que pot induir a un diagnòstic erroni quan es troben hernies o profusions del disc (molt habituals en la població d'una certa edat) que en molts casos no són desencadenants del problema lumbar, això fa que es repeteixin freqüentment.